Por razones de privacidad YouTube necesita tu permiso para cargarse.

I Accept

Les entitats que defensen els drets de les persones amb discapacitat reclamen que l’Ajuntament de Barcelona adapti el reglament perquè les persones en la situació d’aquest agent puguin continuar la feina en una segona activitat dintre del mateix cos policial

El cas d’un guàrdia urbà de Barcelona acomiadat del cos en quedar incapacitat per un accident laboral ha arribat a les Nacions Unides, després de passar per tots els tribunals de justícia al llarg de 9 anys. El 2 d’abril l’ONU va dictaminar que la seva expulsió del cos va ser discriminatòria.

Les entitats que defensen els drets de les persones amb discapacitat reclamen que l’Ajuntament de Barcelona adapti el reglament perquè les persones en la situació d’aquest agent puguin continuar la feina en una segona activitat dintre del mateix cos policial.

Vicenç Flores, exagent de la Guàrdia Urbana de Barcelona i actualment president de l’Associació per a la Integració Laboral de Policies Locals amb Discapacitat (AILPOLD) explica els fets:

“No me n’oblidaré mai, va ser el 20 maig del 2009, anava a un servei que ens van adreçar des de la sala, per un tema de violència de gènere: un home que estava agredint una dona al carrer davant d’un supermercat. Durant el trajecte, que anava amb els prioritaris, vaig tenir un accident de moto i una lesió greu al peu. Després, estant de baixa, vaig veure com estaven fent una estrebada a una dona gran, per una cadena d’or. Vaig tenir una recaiguda i em van notificar per correu que m’acomiadaven. I va començar un periple que ha acabat ara a l’ONU, que és el màxim estament, i m’ha reconegut que se m’ha discriminat per raó de la meva discapacitat.”

Un cop acomiadat de la Guàrdia Urbana amb una incapacitat permanent, l’any 2010, Vicenç Flores rep una prestació del 55% del sou que tenia.

Després de nou anys de litigis que han passat per totes les instàncies judicials, fins i tot el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, divendres, acompanyat per representants de diverses associacions i sindicats, l’exagent va lliurar a l’Ajuntament de Barcelona el dictamen del Comitè de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

L’ONU insta a acatar la Convenció internacional pels drets de les persones amb discapacitat, d’obligat compliment pels països signataris, com Espanya, i posar fi a la discriminació contra els guàrdies urbans amb discapacitat sobrevinguda. El Comitè reclama que l’Ajuntament adopti mesures perquè puguin fer una altra activitat dins el mateix cos, sense haver d’abandonar la feina.

Per a Àngel Gómez-Quintero Mora, president Associació Mossos d’Esquadra amb Discapacitat AIL-MED :

“Tenia esperances que es guanyés, però no esperava que fossin tan dures les conclusions del dictamen de l’ONU. No és vinculant, no és una sentència, però obre moltes portes: la via administrativa, la de reclamació patrimonial i, fins i tot, pot obrir la via penal. I, important, és la primera de cinc. Tenim tres policies locals i dos mossos esperant que hi hagi el dictamen de l’ONU. Crec que hem obert una porta important, perquè la convenció és aplicable no només a funcionaris, sinó a tot treballador que tingui una discapacitat. No pot ser que se l’acomiadi per aquest motiu.”

L’Ajuntament de Barcelona ha dit que la Guàrdia Urbana estudiarà les recomanacions que fa l’ONU. Assenyala que el reglament de la Guàrdia Urbana, que s’haurà d’adaptar, estableix que la situació de segona activitat és compatible amb la invalidesa parcial, no amb la permanent o absoluta. I que la sentència anterior del Tribunal Suprem indica que no és compatible rebre una pensió per invalidesa permanent total amb el manteniment de la condició de policia local en servei actiu, encara que sigui en situació de segona activitat, és a dir, que no es poden cobrar els dos conceptes.

L’Ajuntament afirma que mantenir la condició de funcionari de policia local amb la corresponent percepció de retribucions i percebre simultàniament una pensió per invalidesa permanent implicaria que aquesta persona percebria uns ingressos superiors als que obtindria com a policia local operatiu sense estar invàlid.

Antonio Guillén, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), ho rebat:

“Cal aclarir que la prestació econòmica per un accident o una malaltia no ha de ser incompatible amb la possibilitat de treballar. El concepte hauria de ser que la persona que té una discapacitat ha de tenir un tracte igualitari i no discriminatori i no ha de sortir del treball per tenir una prestació. La prestació no és un privilegi, es dona perquè ha tingut una pèrdua que té un valor que es quantifica a través dels tribunals.”

Per la seva banda, el sindicat CSIF afirma que els últims anys més de 40 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona han viscut una situació semblant, i reclama que es reincorporin a la seva feina.

Eugenio Zambrano, secretari d’organització del Sindicat CSIF a l’Ajuntament de BCN, creu que en realitat n’hi ha molts més casos ocults:

“Hi ha més agents que poden tenir algun tipus de malaltia, cosa que sabem que és certa, que no ho diuen perquè si ho fessin es trobarien al carrer i són persones que tenen una càrrega familiar. A la Guàrdia Urbana s’estan vivint autèntics drames.”

Fa pocs dies, el Tribunal Suprem ha tombat un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra la sentència del TSJC que reconeixia el dret d’un altre agent de la Guàrdia Urbana amb incapacitat permanent a una plaça alternativa, i a rebre tot el sou que havia deixat de percebre més els interessos.

El comitè de les Nacions Unides dona sis mesos a l’estat espanyol perquè apliqui les mesures proposades i actuï perquè no n’hi hagi nous casos. I demana que compensi Vicenç Flores per les despeses judicials dels darrers anys.

Font: https://www.ccma.cat/324/lonu-veu-discriminacio-en-lacomiadament-dun-guardia-urba-amb-discapacitat/noticia/2916500/