JOSE POLO L’Hospitalet de Llobregat 11/06/2018

Jordi Morera va entrar ala policia local de l’Hospitalet de Llobregat el 1989 i va exercir fins que va patir un accident de trànsit el 2008. No pot córrer. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques li va reconèixer la incapacitat. Va demanar la segona activitat per continuar dins el cos en funcions no operatives, com ara l’administració, però l’Ajuntament va al·legar que no hi havia una normativa que regulés aquesta circumstància per als policies locals. Rep una prestació que correspon a un 55% del seu sou. Va recórrer sense èxit davant diverses instàncies, passant pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Constitucional (TC). Fa poc l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va acceptar estudiar si la seva experiència es tracta de discriminació pel fet de ser invàlid.

No és l’únic. El procés de Vicenç Flores és pràcticament paral·lel. Era policia local de Barcelona fins que, actuant fora de servei, es va lesionar. No pot agafar pes. El seu va ser el primer cas acceptat per l’ONU. Explica que està “impacient” per saber el dictamen de l’organisme internacional, que ha d’arribar d’aquí pocs mesos. Flores presideix l’Associació per a la Integració Laboral dels Policies Locals amb Discapacitat (AIL-POLD), una organització que assessora més de 150 agents a Espanya. Fins a l’ONU hi han arribat quatre casos.

Els agents són víctimes d’un buit legal que els impedeix treballar i que molt pocs consistoris han mirat de resoldre

“Vaig fer el que havia de fer i vaig acabar al carrer, no ho entenc; ens acomiaden pel fet de ser discapacitats”, lamenta Flores. “El missatge que s’està donant als policies és que no treballin, no fos cas que es lesionin”, adverteix. “El moment més complicat va ser quan la meva dona es va quedar a l’atur i teníem una hipoteca a sobre, i amb un 55% del sou no hi arribàvem”, recorda Jordi Morera, que tot i que és llicenciat en Economia no troba feina.

Són víctimes d’un buit legal. Per bé que la llei 16/91 obligava els ajuntaments a desenvolupar la seva pròpia reglamentació per regular la segona activitat dels policies locals, gairebé dues dècades després la gran majoria de consistoris no ho han fet. La pressió de l’AILPOLD va aconseguir que municipis com ara Viladecans, Cerdanyola, Tarragona, Lleida i Castelldefels, entre d’altres, elaboressin una normativa. Però encara són molt pocs. A Barcelona tots els grups de l’oposició es van unir al març per reclamar a Ada Colau una solució.

A l’Hospitalet hi ha un esborrany de normativa. “Fa dos anys que treballem en el text, que està previst que s’aprovi durant els pròxims mesos”, assenyala el tinent d’alcalde de Seguretat de la segona ciutat de Catalunya, José María García Mompel. “La intenció és que puguin continuar dins el cos, però també s’obre la porta que puguin accedir altres llocs de feina”, descriu el regidor socialista. Sobre el cas concret de Morera, el regidor reconeix que “no és segur” que es pugui reincorporar, perquè el tema ja és “a altres instàncies”. “Solucionarem tot el que es pugui”, conclou.